lunes, 8 de septiembre de 2014

I si no hi ha consulta?

Ningú no sap amb total seguretat si el pròxim 9 de novembre el Govern de la Generalitat posarà les urnes al carrer. Quasi tothom dóna per fet que el Tribunal Constitucional (TC) tombarà la llei de consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya. La qüestió és què decidiran aleshores els partits proconsulta. Abans d’examinar les possibilitats, repassem algunes declaracions de les últimes hores.

D’una banda, Mariano Rajoy ha assegurat que té tot a punt per prendre les mesures que calgui per si algú vol “celebrar una consulta il·legal”. Com ja hem dit abans, ningú no espera un dicamen favorable al referèndum i menys el president del Govern espanyol, que ja el titlla d’il·legal (on rau la separació de poders?) Alerta, però, perquè Rajoy informa de mesures! O sigui que no només compta amb la previsible sentència del TC.

Dit sigui de passada, és força lamentable que tant al PP com al PSOE no els interessi en absolut conèixer fil per randa quants ciutadans rebutgen pertànyer a l’Estat espanyol. I també que no hi hagi una manifestació massiva a Madrid i/o a Europa en suport del dret d’autodeterminació de Catalunya. Un altre motiu per sortir de nou aquesta Diada. Ningú no ens traurà les castanyes del foc. Però continuem...

De l’altre, Artur Mas ha declarat que no és l’hora de la testosterona, sinó el temps de les neurones, del seny. Té raó. Un pas en fals podria engegar-ho tot a rodar. El número 2 de CDC i 3 de CiU, Josep Rull, ha afirmat per activa i per hiperactiva que no descarten cap escenari si el Constitucional tomba la llei de consultes. Afegeix que en tot cas els partits proconsulta hauran de consensuar una resposta.

Volem votar 9N2014
I per què no: "el 9N, vota".
I vet aquí que ja arribem a les opcions.
Al meu entendre, n’hi ha quatre: votar el 9N peti qui peti, resignar-se al dictamen, convocar eleccions anticipades de tipus plebiscitàries o proclamar la declaració unilateral d’independència (DUI).
  1. La resignació –i crec que parlo per boca de moltíssimes persones- queda descartada. Més quan hi ha l’exemple de la sentència del TC contra l’Estatut, el 2010; aleshores ningú no va arronsar les espatlles, més aviat el contrari: va significar l’espurna desencadenant del procés que vivim ara.

  2. Treure les urnes malgrat el dictamen del Constitucional. Aquesta possibilitat podria aigualir els resultats de cara a la comunitat internacional, a banda que podria significar algun tipus de conflicte sobre el terreny (poblacions o llocs que es neguessin a col·locar les urnes, per exemple). Recordem, a més, que Rajoy ha avisat que té més d’una mesura llesta. Per acabar-ho d’adobar els Mossos no han mostrat massa fervor a desobeir el manament del TC.

  3. La declaració unilateral d’independència (DUI). Per bé que Rull no la descarta, alerta que vindria sempre després de votar. Això sí, no especifica si després d’un referèndum o d’unes plebiscitàries. No em sembla viable sense cap pas previ.

  4. Al meu parer, l’opció més assenyada –no exempta d’algun contratemps- passaria per convocar abans de tot unes eleccions plebiscitàries. No vindria lliure de problemes, perquè des d’algunes files caldria proclamar d’una vegada per totes si estan disposats a declarar la independència en cas que el sobiranisme triomfés. Com tothom sap, aquests partits són Unió i Iniciativa. ICV va posar l’any passat en negre sobre blanc que desitjava un Estat propi com a pas previ a qualsevol tipus de relació amb Espanya. Però sembla que no només les paraules se les endú el vent. Figues d’un altre paner és Unió. No sé què en pensen ni els quadres ni els militants de base.

    En tot cas, hi ha una condició indispensable per l’èxit de les plebiscitàries: convocar les eleccions anticipades al més aviat possible, és a dir, amb el temps mínim necessari establert per llei entre convocatòria i celebració. Per què? Primer, per deixar el menys marge de reacció possible al Govern espanyol i, segon, per gestionar amb garanties l’enorme frustració que de ben segur generarà que no se celebri la consulta.
President Mas, si arriba aquest darrer supòsit no valdrà dir que vol esgotar la legislatura. En 2012, després de la Diada i la negativa de Rajoy a negociar el pacte fiscal, va convocar eleccions en un tres i no res. O caixa o faixa: o consulta pel novembre o plebiscitàries imminents. I si Rajoy i PSOE fan mans i mànigues per suspendre les eleccions o, fins i tot, l’autonomia, aleshores, sí, senyor Rull, només en quedarà una via.


No hay comentarios:

Publicar un comentario