És una llàstima no que els grups parlamentaris s’enfrontin pel que han de manifestar a la declaració de sobirania, sinó que els partits hagin de fer una declaració sobre el dret a decidir, al meu parer, un dels pilars fonamentals de tot sistema de govern que es qualifiqui de democràtic. Dit d’una altra manera, que el Govern i part de l’oposició de Catalunya, és a dir, CiU, ERC, PSC?, ICV i les CUP, juntament amb gran part de la societat civil catalana, hagin de lluitar per poder muntar amb plenes garanties legals –que no legítimes, que ja hi són- un referèndum vinculant a ulls del poder espanyol.
A Espanya, i també a Catalunya, de seguida es parla de llibertat, però només si va referida al consum –llibertat d’horaris, per exemple- o bé, quan es vol que el país sembli lliure, modern i avançat –llibertat d’expressió, es proclama aleshores-. Tot plegat per quedar bé. De cara a la galeria. Però quan hi ha quartos pel mig la cosa és diferent; ja no és tan fàcil que els catalans decideixin el seu destí, a menys que en sigui un per continuar dins la gàbia de l’estat espanyol, com passa quan s'ha votat el referèndum per l’Estatut de Catalunya. Aleshores, Catalunya és sobirana i hi pot decidir.
Quin és l’argument cabdal del grans partits nacionalistes espanyols, PP i PSOE? Una interpretació d’Espanya homogènia, com sempre. Que Espanya és un individu i que, per tant, "si se’m talla un braç del cos hauré de dir la meva". Arribats a aquest punt, com vol el PSC, segons la seva proposta de declaració (“canvi substancial de les relacions Espanya-Catalunya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum”), arribar a un acord amb les Corts espanyoles? I com, després de criticar que CiU i ERC esmentessin a la seva proposta inicial l’”Estat propi”, ara ells mencionen a la seva “la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya”. Voleu dir que el dret a decidir només ha de ser per reformar Espanya i fer-la federal?
Les declaracions de CiU, ERC, ICV i CUP s’assemblen tant en essència (a grans trets, que el Parlament declara que el poble de Catalunya té el poder –sobirania- per decidir el seu futur) que seria ridícul que no acordessin una proclama conjunta. Tanmateix, el PSC ha d’aclarir si entén Espanya com un únic individu o com un matrimoni entre diverses cultures, regions i nacions. Fins i tot, un individu està conformat per miríades de cèl·lules.
De C’s i PP, res a dir mentre no acceptin que es pugui fer un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya que sigui votat només a Catalunya.
Pots continuar votant a l'enquesta sobre el futur de Catalunya, a més de llegir d'altres posts anteriors sobre Catalunya i Espanya:
- Sube el independentismo
- CiU se lleva un batacazo pero el independentismo sube de forma brutal
- Candidaturas extraparlamentarias
- ¿Quina és la funció dels apoderats?
- ¿Por qué optar por un partido independentista?
- Gráfica sobre la composición del Paralmento de Catalunya en las diferentes elecciones
- Encuesta sobre el futuro de Catalunya
- El dolor español y la UE
- Carta a Catalunya y a España
- 11 de septiembre versus 12 de octubre
No hay comentarios:
Publicar un comentario