Llista unitària o ítem claríssim als programes dels partits independentistes? M’inclino més per la segona opció. O és que fora de Catalunya algú ignora que ERC és independentista? El mateix reconeixement tindria CiU –si no el té ja- si inclou al seu ideari o programa la independència de Catalunya. I m’inclino més també per començar a funcionar com un Estat -en la mesura que sigui possible- si l’opció independentista guanya unes plebiscitàries. No cal marejar la perdiu durant 18 mesos més. En tot cas, cal un acord de CiU, ERC i les CUP, quasi sigui quin sigui. Amb ICV i Unió ja no s’hi pot comptar, a menys que vulguin incloure la independència al seu programa. I, alerta!, perquè Podemos i Podem poden ser el cavall de Troia definitiu contra la independència. Ara és l’hora. Tenim una oportunitat d’or que no es pot desaprofitar.
***
Perdoneu que canviï de tema, però com que no he tingut temps per dir la meva sobre el 9N, ara vull escriure un parell de mots al respecte:
9N, èxit o fracàs?
Evidentment, si hagués estat una consulta vinculant Catalunya no seria independent, tot i que el PP, per exemple, va guanyar la majoria absoluta el 2011 amb un percentatge de vots inferior (respecte el cens electoral) al tant per cent aconseguit pel sí-sí a la consulta alternativa (30 – 37 punts percentuals, respectivament). Amb tot, les coses com són: Catalunya no seria independent amb una participació inferior a la meitat de la població amb dret de vot. Però hi havia dues mancances capitals en la consulta del 9N.
Una, l’Estat no només no va tolerar la consulta oficial, sinó que la va prohibir. I, dues, que tot i que l’hagués permès la consulta no hauria estat vinculant. Mirem quina va ser la participació al 2012 a Catalunya, quan els comicis van ser legals. La cosa canvia, oi? O mirem l’altíssima participació a Escòcia, on els resultats que sortissin –fossin els que fossin- anaven a missa. Per tant, cal tancar en ferm la discussió, és a dir, s’han de convocar unes eleccions de caire plebiscitari. I ull, perquè l’Estat, tot i que les eleccions siguin legals a efectes jurídics, farà mans i mànigues per entorpir-les.
Per acabar, dues anotacions més. Tot i que no comparteixo l’opció del vot, agrair la participació del 5 per cent dels votants que es van decantar pel “No”. I demano als que van votar “sí-no” o “sí-blanc” que s’ho repensin per la pròxima vegada. Les relacions Espanya-Catalunya, en general, no han estat bones al llarg de la Història (Nova Planta, franquisme... suspensió Estatut i consulta). No feu cas als cants de sirena. Cal passar pàgina.
 |
| Recomano aquest article als líders polítics sobiranistes, en especial, les preguntes del final. |
***
Perdoneu que canviï de tema, però com que no he tingut temps per dir la meva sobre el 9N, ara vull escriure un parell de mots al respecte:
9N, èxit o fracàs?
Evidentment, si hagués estat una consulta vinculant Catalunya no seria independent, tot i que el PP, per exemple, va guanyar la majoria absoluta el 2011 amb un percentatge de vots inferior (respecte el cens electoral) al tant per cent aconseguit pel sí-sí a la consulta alternativa (30 – 37 punts percentuals, respectivament). Amb tot, les coses com són: Catalunya no seria independent amb una participació inferior a la meitat de la població amb dret de vot. Però hi havia dues mancances capitals en la consulta del 9N.
Una, l’Estat no només no va tolerar la consulta oficial, sinó que la va prohibir. I, dues, que tot i que l’hagués permès la consulta no hauria estat vinculant. Mirem quina va ser la participació al 2012 a Catalunya, quan els comicis van ser legals. La cosa canvia, oi? O mirem l’altíssima participació a Escòcia, on els resultats que sortissin –fossin els que fossin- anaven a missa. Per tant, cal tancar en ferm la discussió, és a dir, s’han de convocar unes eleccions de caire plebiscitari. I ull, perquè l’Estat, tot i que les eleccions siguin legals a efectes jurídics, farà mans i mànigues per entorpir-les.
Per acabar, dues anotacions més. Tot i que no comparteixo l’opció del vot, agrair la participació del 5 per cent dels votants que es van decantar pel “No”. I demano als que van votar “sí-no” o “sí-blanc” que s’ho repensin per la pròxima vegada. Les relacions Espanya-Catalunya, en general, no han estat bones al llarg de la Història (Nova Planta, franquisme... suspensió Estatut i consulta). No feu cas als cants de sirena. Cal passar pàgina.
