I després de la Via Catalana cap a la Independència, què?

Les mostres socials de suport a una causa són cabdals per aconseguir objectius, més quan es tracta de grans fites. La cadena humana cap a la independència en serà una, i amb molta probabilitat, de ben grossa i simbòlica. Aconseguir arrenglerar una filera de gent al llarg de 400 quilòmetres a una hora determinada –les 17:14- no és bufar i fer ampolles. Els entrebancs a l’hora d’organitzar aquesta manifestació tan singular han hagut de ser força complicats.

Recorregut previst de la cadena humana per la independència. (Font: Via/ANC)

 A més, m’imagino que hauran tingut present que hi haurà persones apuntades que en l’últim moment no puguin desplaçar-se al lloc triat, ja sigui per imprevistos i d’altres urgències. Sense oblidar-nos que pot haver grupuscles contraris a la independència que vulguin boicotejar-la. De fet, ja no recordo on, però vaig llegir que havien tingut en compte aquest extrem. Que potser a la llegenda del mapa de la Via quan diu “alta” o “quasi plena” ja està plena?

El precedent, la cadena bàltica

A aquestes alçades molts ja sabreu que la idea neix de l’anomenada cadena bàltica, que, a finals dels vuitanta, va travessar Letònia, Estònia i Lituània connectant les seves capitals per denunciar l’ocupació soviètica, en un recorregut d’uns 600 kilòmetres. Segons wikipedia, més d’un milió i mig de persones la van conformar, o sigui, que en van haver de "sobrar" gairebé un milió.

La mateixa font apunta que en aquelles dates entre les tres repúbliques sumaven vuit milions de persones. Déu n’hi do. Dubto que aquí s’obtinguin proporcions semblants, ni tan sols que s’hi acostin, però també he d’admetre que a la Diada de l’any passat no m’esperava aquella gentada, el nombre de la qual va superar amb escreix la manifestació massiva de 2003 contra la guerra de l’Iraq.

Amb tot, no crec que s’ultrapassin les 400 mil persones a Catalunya, tot i que ben distribuïdes amb 300 mil o menys es pot fer la via. He d’afegir també que un dels organitzadors de la cadena bàltica va explicar a una entrevista que abans de la data no comptaven amb el número de gent que calia, però que a l’hora de la veritat molta gent va sumar-s’hi pel seu compte.

En menys de set mesos, Lituània es va convertir en la primera república a independitzar-se. Dos anys després, molts països occidentals ja havien reconegut totes tres repúbliques. Clar que d'això fa més de 20 anys i pel mig va caure l'URSS. Són situacions i contextos ben diferents.

L’èxit de la cadena catalana

Dur-la a bon port significaria un èxit brutal, aclaparador, després del qual només caldria preguntar-se: governs de Catalunya, d’Espanya i del món? Què en fareu ara? Això ja no es pot perllongar més. Què voleu? Que la propera vegada es faci un castell que arribi a l’òrbita de l’Estació Espacial Internacional, que giravolta la Terra a, justament, 400 quilòmetres d’alçada!

Cal que les paraules i les promeses es converteixin en calendaris i acords. La Diada del 2014 ha de servir per festejar la independència o per reflexionar què fer si es perd la consulta.

President Mas: ¿independència sí o independència no?

_______________________________________________________________________

A l'etiqueta independència surten tots els posts que he publicat sobre aquest tema. Ja sabeu, a més, que si us agrada el blog:

1. us podeu subscriure escrivint el vostre mail a dalt de tot de la columna de la dreta,
2. podeu prémer el botó "Me gusta" de la pàgina horizonteFBT a facebook, seguir-me al twitter, a Google Plus, a Linkedin i/o a Pinterest.
3. podeu compartir a les vostres xarxes socials o via mails els continguts o el blog,
4. i per suposat podeu comentar.
5. a més a més, podeu reservar i/o difondre el meu llibre Pajas Mentales.

Tot plegat, m'ajuda a tirar endavant el blog. Gràcies.
________________________________________________________________________