La martingala federalista

Què cerca la possible entrada en escena de la tercera via –ja federalista, ja més autonomista...- a la consulta: arreplegar el sentiment d’una part de la societat catalana o intentar dividir l’independentisme? Al meu parer, més aviat el segon que el primer, però és del tot probable que els impulsors del federalisme aconsegueixin el contrari, és a dir, que els vots cap al federalisme emanin del “no”.

L’hora del federalisme va passar fa molt de temps. Per un independentista i un federalista, triar aquesta via seria un error per quatre motius:

• Primer, ningú amb cert poder a Espanya no parla de forma seriosa sobre federalisme. El PSOE sembla que s’hi voldria convertir ara que veu que gran part dels catalans s’han afartat dels governs successius que hi ha hagut a Espanya.
• Segon, el federalisme implicaria mantenir-nos dins del marc legal espanyol. Per tant, hauríem d’esperar que la resta d’Espanya (cadascuna de les autonomies i el govern central) fessin un gir de 180 graus en la concepció i model de l’Estat. O sigui, si fa no fa, ens trobaríem en la mateixa situació que ara.
• Tercer -conseqüència del segon punt-, amb el federalisme, amb més autonomia o amb un millor finançament (que cadascú anomeni com vulgui a aquesta tercera resposta), només aconseguiríem perllongar els maldecaps, tensions, menyspreus, enganys i incompliments que Catalunya ha patit per part del govern d’Espanya des de fa temps. Dins del federalisme caldria negociar i definir molt bé les competències de Catalunya i les de la resta de l’Estat. Després d’anys i panys de noves i velles lluites, ens adonaríem -de nou- del gran error i pèrdua de temps que va significar triar la “tercera via”. (Altrament, aspiracions d’aquesta mena podrien haver-se assolit fa uns anys amb la reforma de l’Estatut, aquella que el Congrés dels Diputats primer i el Tribunal Constitucional després van deturar de soca-rel; oi que la recorden?).
• I quart, si la Unió Europea sobreviu a la crisi, a la llarga un possible destí de la UE passaria per una federació o confederació d’estats. A Catalunya, per tant, li convindria federar-se com un més dins de la Unió i no pas amb Espanya per tenir-hi veu directa.

En tot cas, si finalment es fa el referèndum i s’escull la variant de les tres respostes, imagino que cap independentista -ni federalista- es deixarà seduir per aquesta trampa i estafa que representa el federalisme d'ara, que –insisteixo- no faria res més que allargar o ajornar el debat sobre la independència.

En altres circumstàncies, tindria cabuda el federalisme? 

Només si el “no” a la independència guanyés per poc al “sí”, Espanya gaudiria d’una altra i potser última oportunitat de concedir més competències a Catalunya i, a la fi, mantenir les seves fronteres actuals. Haurien de saber, però, interpretar aquests hipotètics resultats més o menys ajustats, perquè l’independentisme no s’arronsaria i continuaria endavant per intentar-ho un cop i un altre (sobretot, el carrrer). La independència, a més, seria més fàcil d’aconseguir en una futura consulta si l’Estat no veiés el triomf d’un “no” ajustat com una última oportunitat per reconsiderar l’estatus de Catalunya.

Només cobraria sentit la via federalista en aquest hipotètic context. Però –ja dic- els principals partits nacionalistes espanyols, PSOE i PP, haurien de fer un gir radical en la seva mentalitat que mai no s’ha produït. Per això, aquesta situació és molt difícil que es doni, ara o en el futur.

El problema de fons entre Espanya i Catalunya rau en què la primera mai ha tractat de tu a tu a Catalunya, sinó com a una menor, com a una possessió; només fer de Catalunya un estat acabaria amb aquesta errònia apreciació d’Espanya. O que Espanya comprengués això -que ho entén- i no fes la viu viu. Cal la consulta perquè d’una vegada per totes les cartes quedin damunt la taula. I cal també que CiU parli clar d’allò que vol. President Mas: ¿independència sí o independència no? Carthago delenda est. 

Amb tot, aquests debats serveixen a els uns i els altres per aixecar cortines de fum sobre altres qüestions. Continuem jugant a la puta i la Ramoneta i qui dies passa, anys empeny.

                                                                          ***

PS: I com? el PSC no s'adhereix a CiU, ERC, ICV i les CUP per demanar al Congrés la consulta?! Però no volien tirar per les vies legals? Tot i que ja sabem què dirà el Congrés, què fa el PSC?